Principi i composició del sensor

Un sensor és un dispositiu de detecció, una eina per obtenir informació o una màquina per transmetre sensacions. En la definició més àmplia, un sensor és un dispositiu, mòdul o subsistema, utilitzat sovint en sistemes automàtics de control i mesura. Un sensor es pot interpretar com un dispositiu o dispositiu que pot transformar una magnitud física mesurada (com ara velocitat, temperatura, so, llum, etc.) en una altra magnitud física (generalment electricitat) que sigui convenient per a la transmissió i el processament.
Una altra manera de classificar els sensors és pel tipus de sortida que produeixen, segons siguin analògics o digitals. Els sensors analògics converteixen les entrades ambientals en senyals analògics de sortida que varien contínuament.
A diferència dels sensors analògics, els sensors digitals converteixen les entrades ambientals en senyals digitals discrets transmesos en format binari (1s i 0s). Els sensors digitals s'han tornat força comuns a totes les indústries, substituint els sensors analògics en molts casos. Per exemple, ara s'utilitzen sensors digitals per mesurar la humitat, la temperatura, la pressió baromètrica, la qualitat de l'aire i molts altres tipus de fenòmens ambientals.
Les característiques dels sensors inclouen: miniaturització, digitalització, intel·ligència, multifunció, sistematització i xarxa. És el primer enllaç per realitzar la detecció automàtica i el control automàtic. L'existència i el desenvolupament dels sensors permeten que els objectes tinguin sentits com el tacte, el gust i l'olfacte, i fan que els objectes cobren vida lentament. Normalment, segons la seva funció de detecció bàsica, es pot dividir en deu categories: sensor tèrmic, sensor de llum, sensor de gas, sensor de força, sensor magnètic, sensor d'humitat, sensor de so, sensor de radiació, sensor de color i sensor de gust.